Demanda de promusicae

Tal i com veig a elpais estem davant d’un nou intent de la indústria audiovisual per intentar frenar per la via judicial la descarrega de música. Com la UE ja els ha dit que emprar xarxes P2P no es pot considerar il·legal i diverses sentències judicials els han estat contràries, ara intenten anar contra els desenvolupadors de software, en aquest cas Pablo Soto, creador del software d’intercanvi Omemo entre d’altres. A banda de l’absurd de denunciar al programador d’un programa pel suposat ús il·legal que puguen fer els seus usuaris, quantes sentències han de perdre per a veure que el model de negoci està esgotat?

2 Respostes

  1. sembla mentida com es poden encaparrar amb coses tan absurdes, és evident que, si em prohibeixen descarregar-me música o pel·lícules, es pensen que aconseguiran enganyar-me per a que compri un cd per 18 euros, un DVD per més de 20, o anar al cine per 8? Ja no ho feia abans de poder-ho baixar per internet, menys ho faré ara… ja em poden esperar…

    I amb això no vull dir que estigui d’acord en que tot ha de ser gratuït, crec que s’ha de pagar un preu just a qui s’ho mereix i ha creat els productes que consumeixo, no a qui els ha gravat en altres suports per distribuir-los.

    ahí queda eso… i un vot al teu sarró!
    Ens llegim,
    Guillem

  2. Doncs aquesta notícia té encantarà (pose l’enllaç a meneamé per què en slashdot està en anglés)

    http://meneame.net/story/estudio-sobre-fiabilidad-rastreo-p2p-acaba-impresora-laser-denunciada-

Deixa un comentari