Microblogging

Seguint l’estela de l’èxit dels blocs i de les xarxes socials, aparegué fa un parell d’anys el microblogging, una nova forma de bloguear que permet a l’usuari escriure breus missatges de text (fins a 140 o 200 caràcters) i que són publicats per a ser llegits pels seus seguidors. Es basa en la creació d’una xarxa de contactes als que segueixes o et segueixen. Hi ha diferents serveis que et permeten microbloguear, sent els més emprats twitter i jaiku, encara que plataformes com MySpace o Facebook també ofereixen aquest servei.

I que escriu la gent? quan entres al twitter, per exemple, et pregunta què estàs fent? i molta gent respon, és a dir, els missatges del twitter poden ser tan interessants com: com m’agrada el café acabat de fer o que tard que s’ha fet! missatges que poden tindre el seu interés si coneixes a la persona que els publica però que, en general, semblen una pèrdua de temps. Altres missatges poden ser realment interessant com els d’avisar d’una nova entrada a un bloc, una notícia o un fet que acaba d’ocórrer; així una de les aplicacions que s’espera del microblogging és ser un complement al periodisme digital, podent seguir que passa de manera quasi instantània, apropant-se a la immediatesa de la ràdio.

Com es crea la xarxa d’usuaris? Quan algú decideix seguir-te se t’envia un avís al teu usuari, pots accedir al seu microblogging i decidir si el segueixes o no. És molt curiós veure com gent a la que no coneixes de res i amb els que no comparteixes cap interés s’apunten al teu twitter: en eixe cas, el més normal és que es tracte d’una mena de col·leccionistes de contactes, que, amb una espècie de síndrome de Diògenes 2.0 es dediquen a omplir la seua llista de contactes, siga com siga. Com diria Enjuto Mojamuto: follower, twitter, follower, twitter.