Un dels avantatges principals d’internet és la facilitat de publicar i de donar-se a conèixer. Aquesta facilitat ha estat aprofitada per escriptors (més o menys novells), dibuixants, fotògrafs i també pels creadors de còmics, sector que ha trobat a la xarxa un gran aliat.
Vos presente la meua tira còmica favorita de les que es publiquen a internet en castellà La legión del espacio.
Si vos pica la curiositat també hi ha ferramentes per a la creació de tires còmiques com ara ComicStripGenerator. Així que aguditzeu l’enginy i endavant.
Tal i com veig a elpais estem davant d’un nou intent de la indústria audiovisual per intentar frenar per la via judicial la descarrega de música. Com la UE ja els ha dit que emprar xarxes P2P no es pot considerar il·legal i diverses sentències judicials els han estat contràries, ara intenten anar contra els desenvolupadors de software, en aquest cas Pablo Soto, creador del software d’intercanvi Omemo entre d’altres. A banda de l’absurd de denunciar al programador d’un programa pel suposat ús il·legal que puguen fer els seus usuaris, quantes sentències han de perdre per a veure que el model de negoci està esgotat?
Un dels puntals de la web 2.0 és el fet de compartir tot allò que puga’m, per que compartir genera coneixement. Ja siguen fotos, documents o presentacions tot es pot compartir fàcilment amb les diferents ferramentes que es troben a la nostra disposició.
Imagineu que feu un presentació amb les fotografies del vostre aniversari o be, heu preparat una presentació de cara a un curs que heu de donar i voleu que els vostres alumnes puguen accedir en qualsevol moment. Podeu enviar-la a tots per correu electrònic o be emprar alguna de les ferramentes existents, com per exemple Slide Share, i pujar-la a la web. Una volta penjada podeu enviar l’adreça o be, incrustar-la al vostre bloc o la vostra xarxa social. Slide Share converteix la presentació en un objecte flash, el que facilita la seua compartició. El genial d’aquestes aplicacions ens que no ens obliguen a tindre instal·lat cap programari per a poder gaudir-ne.
Ací teniu un exemple que, a més, vos explica com emprar SlideShare i quins són els seus beneficis:
Una de les activitats que realitze al meu treball em va permetre conèixer i emprar l’aplicació Platial. Es tracta d’un mashup, una aplicació híbrida, en aquest cas amb google maps que permet realitzar mapes cooperatius. La nostra feina era crear un mapa on els erasmus de tot Europa pogueren incloure la referència d’un llibre a la seua ciutat. L’aplicació és pot incrustar a un bloc, que és el que varem fer amb el nostre de promoció de la lectura.
Cal tindre en compte que quan enllaces amb una aplicació que no controles et pots trobar amb problemes del tipus que no funcione per manteniment o que et canvien la presentació, cosa que per exemple ens ha passat.
De totes formes trobe que és una ferramenta molt interessant de treball col·laboratiu. Per si un cas aneu enguany a Nova York aprofitant com està el canvi, ací teniu un mapa amb alguns dels restaurants de la ciutat dels gratacels. Encara que no aneu doneu-li una ullada per comprovar com es podem afegir comentaris, enllaços o fotografies com aquestes:
Després de molts mesos de retard (conec gent que arribà a encarregar-los per al Nadal passat) ha estat presentat a Madrid l’ultraportàtil Asus Eee, un dels productes més esperats, amb permís d’Apple. El seu retard en desembarcar a Espanya ha fet que, al contrari que a altres mercats on l’Eee ha estat el primer ultraportàtil en arribar, empreses com HP o Airis, ja presentaren els seus ordinadors més menuts a uns preus també competitius.
Per 300 euros tenim un portàtil molt lleuger (no arriba al quilo), amb 7 polsades de pantalla, 4 Gigues de memòria entre d’altres característiques. Per ara només està la versió en blanc i, a partir de setembre, arribaran més colors i models.
S’acabaran els mals d’esquena produïts pels ordinadors pseudoportàtils?
Després d’uns dies amb problemes tècnics (vos remet al fòrum de l’assignatura) torne amb un post una miqueta més llarg de l’habitual.
La xarxa ha estat aquests dies mobilitzada per la carta que va rebre la web wikisubtitles de la FAP (Federación Anti-Pirateria) amenaçant d’empendre accions legals si continuava amb la seua activitat. Wikisubtitles és (era) una web col·laborativa de generació de subtítols i es emprada per molts seguidors de sèries estrangeres, sense coneixement d’idiomes, per poder veure-les sense haver d’esperar que alguna cadena de televisió tinga a be comprar-la, traduir-la i emetre-la.
El responsable de la web (a qui han donat un bon esglai) l’ha tancada definitivament després d’un parell de dies d’incertessa. Un article en un bloc sobre dret explicant les raons jurídiques de la FAP ha estat definitiu. Per que si, sembla que wikisubtitles, i totes les pàgines dedicades al mateix, estan actuant contra al Llei de propietat intel·lectual al ser considerats els subtítols com a reproducció de l’obra i, com a tal, necessita de la pertinent autorització del posseïdor d’eixos drets. Encara que no existisca cap ànim de lucre, com be explica l’article el qual vos recomane.
Elements que trobe interessants per anar pensant: Efectivitat de la mesura en la seua lluita contra la pirateria: nul·la.
Es tracta de posar-li portes al camp: amenacen una de les més interessants, sobre tot per la seua natura cal·laborativa però hi ha i hi hauran moltes més.
La publicitat negativa que ha aconseguit la FAP amb això li farà més mal que be (estic imaginant-me internautes cabrejats comprant pel·lícules al top manta només per dur la contrària), tenen enveja de l’SGAE i la seua gran quantitat d’amics? L’efecte d’una bona amenaça. Només ha estat un avís per correu electrònic, no ha fet falta ni recórrer a un jutge: queda clar que a tot el món civilitzat no hi ha res que ens done més por que un bon advocat.
És obvi que cal un canvi legislatiu, és obvi que el top manta és pirateria i roïn per a la indústria, però, a l’igual que passa amb la música, la compartició d’arxius P2P ens permeten conèixer sèries i pel·lícules que d’altra manera no hauríem conegut ni comprat. Jo ja he demanat diverses sèries per a que les compre la meua biblioteca per què les coneixia a través internet.
Per altra banda, si en algun moment aquestes accions tingueren l’efecte que cerquen: per que vull una connexió de cable com la que tinc? per navegar no necessite tant. Què dirien les operadores de telecomunicacions si començaren a donar-se de baixa clients? pagarien ells els drets d’autor?
Vos deixe amb una de les sèries que vaig descobrir gràcies a internet i que canal+ va emetre finalment a les tantes de la matinada i amb un dels doblatges més dolorosos que recorde de la història de la televisió.
Supose que molt de vosaltres vos haureu donat d’alta alguna volta a un fòrum i vos haurà arribat, acompanyant el missatge de benvinguda, la famosa Netiqueta recomanant-nos coses òbvies, com no insultar, i d’altres no tan òbvies fa uns anys com que escriure en majúscules equival a CRIDAR. Una de les recomanacions més esteses és no donar de menjar al troll.
Les Netiquetes (enginyós joc de paraules entre net i etiquette) són les normes de la bona educació en els grups virtuals siguen aquests fòrums, xats… i s’haurien de tindre en compte sempre que s’envia un correu electrònic. En general, tots coneixem aquestes regles encara que, massa sovint per al meu gust, trobes excepcions, sobre tot en dos aspectes que es retroalimenten:
Cartes cadena
Per l’amor del monstre de l’espagueti volador, les cartes en cadena només fan perdre el temps al lector i ocupar espai a la paperera del correu. En general són o totalment coentes (tipus Cuando dices amistad quieres decir…) o directament hoax (ja sabeu xiquet molt malalt que necessita urgentment donació de sang d’un grup molt estrany). I que dir dels acudits vells reciclats en presentacions de power point?
Reenviaments massius
Quan s’envia un correu electrònic hi ha diferents opcions per posar les adreces, si cal fer un enviament a diverses persones el millor és posar les adreces a BCC-CCO, de manera que qui rep el missatge només veja la seua adreça; amb això evitem que els spammers recopilen adreces de correu i també salvaguardem una mica la privacitat: li dones el telèfon de l’amiga impressionant al teu company de feina bavós? doncs evita donar-li el correu electrònic que te l’ha donat a tu no a ell.
Per cert, algú sap com dir-li als amics que no envien cartes en cadena sense que s’ofenguen? per què no trobe cap apartat en les netiquetes que m’ajuden.
Vos deixe amb l’esquetx dels Monty Phyton gràcies al qual li diem Spam al correu brossa. Ja sé que molts el coneixereu i que no deixa de ser un recurs fàcil, però és que m’encanta. Vos pose la versió amb subtítols en anglés, per què en la de castellà tradueixen Spam per bacon, amb el que es perd tot el sentit de posar aquest vídeo en aquest post (primer hi ha un esquetx molt curtet sobre flors, no és que m’haja equivocat de vídeo):
Trobe hui en diari el país una notícia que probablement donarà que parlar: MySpace, una de les xarxes socials més conegudes i emprades, ha anunciat que començarà a emprar el sistema Data Availability en les properes setmanes. I què ens ofereix Data Availability? doncs el transvasament de dades del nostre perfil de MySpace a altres aplicacions com ara Ebay o Yahoo.
És clar que aquesta compartició de dades només es farà si l’usuari vol, però imagineu-vos per un moment que esteu mirant de comprar alguna cosa a Ebay i que el venedor té un perfil a MySpace, de manera que pots accedir a conèixer els seus gustos, els seus interessos,… d’igual forma un sistema tan fred com pot ser Twitter es pot transformar a quelcom més interessant amb les dades del perfil de l’usuari… per altra banda quan actualitzes el teu perfil en MySpace també s’actualitzarà en la resta.
Aquest gran acord inclou Yahoo, Twitter, Ebay i Photobucket, a més del propi MySpace. Sense dubte, i tal i com destaca el comunicat, es tracta d’una experiència que afavoreix la socialització a Internet ” com diu Amit Kapur, cap d’Operacions internacionals de MySpace. Però, on queda la nostra privacitat?
Però també és un moviment molt interessant en el tauler de Risk empresarial que estem veient en les últimes setmanes: després de la fallida compra de Yahoo, Microsoft sembla haver posat els seus ulls en Facebook, mentre Yahoo anuncia aquest acord amb MySpace i s’apropa a Google. Algú s’atreveix a fer apostes?
Hui en dia estem acostumats que les coses canvien ràpidament, la informació pot arribar a saturar-nos, i, sobre tot a mitjans com les TIC, sembla que no pots desconnectar un minut o et perdràs l’última troballa. De totes formes, no passa res, si no t’has assabentat d’alguna cosa hi ha molts blocs, webs, wikis,… a la teua disposició on podràs omplir els teus buits puntuals. O sempre pots revisar els teus RSS per veure si t’has perdut res d’interessant.
Així, quan encara estaven pensant en obrir-nos un compte al twitter ens trobem que aquesta ferramenta ja està demodé, tal com ens conta la Victòria, i segur que quan ens estem acostumant als tumblelog apareix una altra ferramenta que millora la precedent i, per a la qual, òbviament, has de tornar a donar-te d’alta d’altre servei que hauràs d’aprendre a emprar, queixar-te que l’anterior sistema estava més adaptat al que volies… vaja, que no val la pena agafar-li estima a aquestes ferramentes.
Vos deixe un vídeo on, davant un canvi quasi revolucionari en l’ús d’una ferramenta, ens expliquen com emprar-la a partir d’ara. El mitjà emprat per explicar-nos el canvi: un anunci al cinema; la ferramenta que canvia: el telèfon; el canvi: desapareix la centraleta. Per cert, que el vídeo és de 1927, m’he assabentat de la seua existència a través de meneamé i està a la nostra disposició gràcies a youtube. Són o no són meravelloses les noves tecnologies?
Via Soitu m’entere de que el dia 25 va acabar la primera Web 2.0 expo d’enguany, celebrada a San Francisco. Les Web 2.0 expo són cites obligatòries per a estar al tant del que es cuina al món de les 2.0 i quines són les tendències. En aquesta, el guru Tim O’Reilly va llançar un missatge positiu: malgrat la crisi encara queda molt per fer i dir, invocant la computació ambient com a objectiu.
Altre guru, Jonathan Schwartz, considera que el moviment pràcticament s’ha acabat. I, quasi mentre ho deia, i segons explica vilaweb, el portal especialitzat Webware feia pública la llista de les 100 millors aplicacions web 2.0 del 2008.
M’agradaria destacar tres productes del top 10 que desconeixia : un cercador, Maxthon, i dues xarxes socials: Friendster i Gaia Online; els enllaços són a la fitxa de Webware.
Supose que molt de vosaltres vos haureu donat d’alta alguna volta a un fòrum i vos haurà arribat, acompanyant el missatge de benvinguda, la famosa Netiqueta recomanant-nos coses òbvies, com no insultar, i d’altres no tan òbvies fa uns anys com que escriure en majúscules equival a CRIDAR. Una de les recomanacions més esteses és no donar de menjar al 
