Trobe hui en diari el país una notícia que probablement donarà que parlar: MySpace, una de les xarxes socials més conegudes i emprades, ha anunciat que començarà a emprar el sistema Data Availability en les properes setmanes. I què ens ofereix Data Availability? doncs el transvasament de dades del nostre perfil de MySpace a altres aplicacions com ara Ebay o Yahoo.
És clar que aquesta compartició de dades només es farà si l’usuari vol, però imagineu-vos per un moment que esteu mirant de comprar alguna cosa a Ebay i que el venedor té un perfil a MySpace, de manera que pots accedir a conèixer els seus gustos, els seus interessos,… d’igual forma un sistema tan fred com pot ser Twitter es pot transformar a quelcom més interessant amb les dades del perfil de l’usuari… per altra banda quan actualitzes el teu perfil en MySpace també s’actualitzarà en la resta.
Aquest gran acord inclou Yahoo, Twitter, Ebay i Photobucket, a més del propi MySpace. Sense dubte, i tal i com destaca el comunicat, es tracta d’una experiència que afavoreix la socialització a Internet ” com diu Amit Kapur, cap d’Operacions internacionals de MySpace. Però, on queda la nostra privacitat?
Però també és un moviment molt interessant en el tauler de Risk empresarial que estem veient en les últimes setmanes: després de la fallida compra de Yahoo, Microsoft sembla haver posat els seus ulls en Facebook, mentre Yahoo anuncia aquest acord amb MySpace i s’apropa a Google. Algú s’atreveix a fer apostes?
Hui en dia estem acostumats que les coses canvien ràpidament, la informació pot arribar a saturar-nos, i, sobre tot a mitjans com les TIC, sembla que no pots desconnectar un minut o et perdràs l’última troballa. De totes formes, no passa res, si no t’has assabentat d’alguna cosa hi ha molts blocs, webs, wikis,… a la teua disposició on podràs omplir els teus buits puntuals. O sempre pots revisar els teus RSS per veure si t’has perdut res d’interessant.
Així, quan encara estaven pensant en obrir-nos un compte al twitter ens trobem que aquesta ferramenta ja està demodé, tal com ens conta la Victòria, i segur que quan ens estem acostumant als tumblelog apareix una altra ferramenta que millora la precedent i, per a la qual, òbviament, has de tornar a donar-te d’alta d’altre servei que hauràs d’aprendre a emprar, queixar-te que l’anterior sistema estava més adaptat al que volies… vaja, que no val la pena agafar-li estima a aquestes ferramentes.
Vos deixe un vídeo on, davant un canvi quasi revolucionari en l’ús d’una ferramenta, ens expliquen com emprar-la a partir d’ara. El mitjà emprat per explicar-nos el canvi: un anunci al cinema; la ferramenta que canvia: el telèfon; el canvi: desapareix la centraleta. Per cert, que el vídeo és de 1927, m’he assabentat de la seua existència a través de meneamé i està a la nostra disposició gràcies a youtube. Són o no són meravelloses les noves tecnologies?
Via Soitu m’entere de que el dia 25 va acabar la primera Web 2.0 expo d’enguany, celebrada a San Francisco. Les Web 2.0 expo són cites obligatòries per a estar al tant del que es cuina al món de les 2.0 i quines són les tendències. En aquesta, el guru Tim O’Reilly va llançar un missatge positiu: malgrat la crisi encara queda molt per fer i dir, invocant la computació ambient com a objectiu.
Altre guru, Jonathan Schwartz, considera que el moviment pràcticament s’ha acabat. I, quasi mentre ho deia, i segons explica vilaweb, el portal especialitzat Webware feia pública la llista de les 100 millors aplicacions web 2.0 del 2008.
M’agradaria destacar tres productes del top 10 que desconeixia : un cercador, Maxthon, i dues xarxes socials: Friendster i Gaia Online; els enllaços són a la fitxa de Webware.
Seguint l’estela de l’èxit dels blocs i de les xarxes socials, aparegué fa un parell d’anys el microblogging, una nova forma de bloguear que permet a l’usuari escriure breus missatges de text (fins a 140 o 200 caràcters) i que són publicats per a ser llegits pels seus seguidors. Es basa en la creació d’una xarxa de contactes als que segueixes o et segueixen. Hi ha diferents serveis que et permeten microbloguear, sent els més emprats twitter i jaiku, encara que plataformes com MySpace o Facebook també ofereixen aquest servei.
I que escriu la gent? quan entres al twitter, per exemple, et pregunta què estàs fent? i molta gent respon, és a dir, els missatges del twitter poden ser tan interessants com: com m’agrada el café acabat de fer o que tard que s’ha fet! missatges que poden tindre el seu interés si coneixes a la persona que els publica però que, en general, semblen una pèrdua de temps. Altres missatges poden ser realment interessant com els d’avisar d’una nova entrada a un bloc, una notícia o un fet que acaba d’ocórrer; així una de les aplicacions que s’espera del microblogging és ser un complement al periodisme digital, podent seguir que passa de manera quasi instantània, apropant-se a la immediatesa de la ràdio.
Com es crea la xarxa d’usuaris? Quan algú decideix seguir-te se t’envia un avís al teu usuari, pots accedir al seu microblogging i decidir si el segueixes o no. És molt curiós veure com gent a la que no coneixes de res i amb els que no comparteixes cap interés s’apunten al teu twitter: en eixe cas, el més normal és que es tracte d’una mena de col·leccionistes de contactes, que, amb una espècie de síndrome de Diògenes 2.0 es dediquen a omplir la seua llista de contactes, siga com siga. Com diria Enjuto Mojamuto: follower, twitter, follower, twitter.
Aquesta podria ser una entrada de presentació però tampoc no li acabe de trobar sentit a dir-vos “Hola, què tal? em dic Raquel i soc bibliotecària” ja que, probablement, no sabríeu si esteu a un bloc o a una reunió de bibliòfils anònims.
Així que només vos comente que administre un bloc al treball, concretament soc una de les tres administradores del bloc de promoció a la lectura de la biblioteca la UPV, Connecta’t a la lectura.
Esteu convidats a pegar-li una ullada i a dir-me que vos sembla.
